Cessió de drets d'imatge personalíssims, què opina la jurisprudència al respecte?

Un tema recurrent i actual en la indústria de l’entreteniment i l’esport és la valoració que s’ha d’efectuar en les operacions de cessió i explotació dels drets d’imatge d’artistes i esportistes per part d’entitats que gestionen i coordinen les seves carreres professionals.

Atès que, en la majoria dels casos, les entitats són participades en la seva totalitat pels propis artistes i esportistes, ens trobem davant d’un supòsit de preus de transferència que ha suscitat nombroses controvèrsies jurídiques.

Qüestió central: qui ha de tributar els ingressos?

La problemàtica es presenta en determinar si els ingressos procedents d’aquestes operacions s’han d’imputar al resultat d’aquestes entitats vinculades o si, per contra, s’han d’imputar a l’IRPF de la persona física, és a dir, de l’artista o esportista.

El dret a la pròpia imatge i la seva cessió

Tot i que el dret a la imatge és un dret fonamental i irrenunciable reconegut a l’article 18.1 de la Constitució, l’Audiència Nacional va assenyalar en la seva Sentència de 13 d’abril de 2022:

”[…] pot ser, no obstant això, objecte de cessió per part del titular d’aquest dret, autoritzant l’explotació de la seva pròpia imatge per un tercer, fins i tot a títol onerós, sense que això signifiqui que es renunciï a aquest dret (SSTC 231/1988 i 117/1997)”.

Això indica que, tot i tractar-se d’un dret personalíssim i vinculat a la intimitat, també té una clara vessant patrimonial que permet el seu tràfic comercial.

Operacions lícites, però amb matisos fiscals

Basant-se en aquesta premissa, s’han articulat nombroses operacions de cessió de drets d’imatge a entitats vinculades, especialment en els sectors de l’entreteniment i l’esport.

Es tracta d’operacions plenament lícites, com reconeix la STSJ de Catalunya 610/2019, que aclareix:

El fet que existeixi un tipus tributari diferent entre la renda de les persones físiques i la de les societats no implica que les societats siguin utilitzades amb fins tributaris fraudulents.

El punt de fricció: els serveis personalíssims

La controvèrsia fiscal sorgeix quan els serveis prestats per les entitats cessionàries dels drets d’imatge —contractades per tercers— són en realitat executats pel propi artista o esportista.

En aquests casos, els tribunals entenen que:

• Els ingressos generats han de tributar com a rendiments del soci (persona física).
• S’han d’imputar a l’IRPF de l’artista o esportista.
• L’operació s’ha de valorar conforme al principi de plena competència.

Aquest enfocament es reflecteix en la STSJ Comunitat de Madrid 738/2019.

Criteris jurisprudencials: implicació directa de la imatge

Segons la jurisprudència, els serveis prestats per la societat s’han de considerar serveis personalíssims quan:

• En el contracte es preveu la implicació directa de la imatge de l’artista o esportista.
• La presència i actuació de la persona física és essencial.
• No existeix un valor afegit significatiu aportat per la societat.

Així ho estableixen, entre d’altres, les sentències següents:

• STSJ Comunitat de Madrid 69/2021 (10 de febrer de 2021)
• STSJ Comunitat de Madrid 42/2022 (26 de gener de 2022)

Valorar correctament les operacions vinculades

És essencial que, en aquells casos en què una entitat posseeix els drets d’imatge d’un artista o esportista i presta serveis personalíssims, es:

1. Qüestioni i valori adequadament l’operació vinculada entre la societat i el soci.
2. Apliqui el valor de mercat.
3. Imputi els ingressos a l’IRPF del contribuent, quan correspongui.

Aquesta anàlisi resulta clau per evitar contingències fiscals en un àmbit cada vegada més vigilat per les autoritats tributàries.