· 4 min read
Colòmbia: el Tribunal Suprem Administratiu avala la inclusió de comparables amb pèrdues
El Tribunal Suprem Administratiu de Colòmbia avala la inclusió de comparables amb pèrdues si mantenen condicions funcionals similars, rebutjant la seva exclusió automàtica. Aquesta decisió reforça l'alineació amb les directrius de l'OCDE i exigeix a les autoritats fiscals una anàlisi tècnica i econòmica més rigorosa.

A ALS Transfer Pricing realitzem anàlisis exhaustives i tècnicament sòlides per donar suport a les vostres operacions vinculades a Colòmbia i a tota Llatinoamèrica. El nostre equip compta amb accés a bases de dades avançades i metodologies rigoroses que permeten identificar comparables fiables i construir benchmarkings robustos davant qüestionaments automàtics o simplificats per part de les autoritats fiscals. A continuació, abordem una recent sentència colombiana clau que reafirma precisament la necessitat d’anàlisis profundes i ben fonamentades.
El passat 5 de desembre de 2024, el Tribunal Suprem Administratiu de Colòmbia (Providència 25803) va emetre una resolució clau sobre la inclusió d’empreses amb pèrdues en les anàlisis de preus de transferència, publicada oficialment el 4 de febrer de 2025. La resolució representa un pas ferm cap a l’alineament de la pràctica colombiana amb els principis internacionals de l’OCDE, especialment respecte al tractament de comparables amb resultats negatius.
Què va resoldre el Tribunal Suprem?
La sentència va abordar un cas en el qual l’administració tributària colombiana (DIAN) havia rebutjat certs comparables presentats pel contribuent, sota l’argument que aquestes empreses registraven pèrdues en algun dels anys de l’anàlisi de comparabilitat. Segons la postura de la DIAN, la sola presència d’un resultat negatiu justificava l’exclusió automàtica d’aquest comparable del conjunt final, sense necessitat de realitzar una anàlisi més profunda.
El Tribunal, no obstant això, va desestimar aquesta aproximació. En la seva resolució, va afirmar que no es pot assumir que l’existència de pèrdues implica necessàriament una manca de comparabilitat, tret que es provi que aquestes pèrdues són recurrents, estructurals o reflecteixen una situació econòmica diferent a la del contribuent.
Així mateix, va subratllar que l’anàlisi de comparabilitat ha de considerar múltiples factors: funcions desenvolupades, actius utilitzats, riscos assumits, condicions del mercat, entre d’altres. El fet que una empresa comparable hagi tingut pèrdues en un dels anys del període analitzat no invalida per si sola la seva utilitat, sempre que en els altres elements es mantingui una comparabilitat raonable.
També va destacar la possibilitat que les pèrdues puguin obeir a circumstàncies extraordinàries, cícliques o conjunturals —per exemple, una caiguda temporal del mercat, augments puntuals en costos o inversions intensives en innovació— la qual cosa no necessàriament elimina el seu caràcter comparable.
Aquest criteri introdueix un enfocament més flexible i econòmicament substantiu en línia amb els estàndards internacionals i reforça la responsabilitat de l’autoritat fiscal de justificar tècnica i funcionalment cada exclusió de comparables, en lloc de recolzar-se en simples criteris quantitatius o automàtics.
Què diuen les Directrius de l’OCDE?
Aquesta resolució troba suport conceptual directe en les Directrius de l’OCDE. En particular, en el Capítol III (Anàlisi de Comparabilitat), paràgrafs 3.64 a 3.66, s’aborda amb detall el tractament d’empreses amb pèrdues, establint que:
Les pèrdues no són un criteri excloent per se, sinó que s’han d’analitzar en el seu context. Una pèrdua derivada, per exemple, d’una estratègia de penetració de mercat o d’inversions en R+D pot ser compatible amb un perfil comparable, si les altres condicions es mantenen similars.
En cas de pèrdues recurrents al llarg de diversos exercicis, això pot indicar que l’empresa opera en condicions econòmiques substancialment diferents, la qual cosa podria justificar la seva exclusió. No obstant això, l’estàndard continua sent la prova funcional i econòmica, no el simple nombre d’anys amb pèrdues.
Finalment, el paràgraf 3.65 reconeix que hi ha sectors cíclics o moments econòmics que poden explicar les pèrdues. En aquests casos, l’anàlisi ha de considerar ajustos o elements explicatius que mantinguin o restaurin la comparabilitat.
La sentència colombiana reforça precisament aquesta visió: no es tracta d’aplicar filtres mecànics, sinó de construir anàlisis robustes i tècnicament sustentades, que resisteixin un escrutini funcional i de mercat.
Implicacions pràctiques
Aquest precedent judicial té implicacions clau per als grups multinacionals amb operacions a Colòmbia:
S’elimina l’exclusió automàtica de comparables amb un sol any de pèrdues, la qual cosa dóna més robustesa tècnica a les anàlisis locals.
Es reforça el criteri de comparabilitat substantiva, centrat en funcions, actius i riscos assumits.
La DIAN i altres autoritats han de justificar qualsevol exclusió de comparables amb arguments econòmics i no amb criteris generals o normatius inflexibles.
Es permet, a més, que els contribuents proposin ajustos raonables per millorar la comparabilitat, conforme a les pràctiques OCDE.
Des d’ALS TP, continuem monitoritzant constantment l’evolució normativa i jurisprudencial, amb especial atenció a decisions com aquesta que obren la porta a pràctiques més coherents i alineades amb els estàndards internacionals. El nostre compromís és oferir als nostres clients un acompanyament tècnic sòlid, actualitzat i estratègic davant els reptes que planteja un entorn fiscal cada vegada més exigent i globalitzat.



